Perquè era novembre.
Un dia de gràcia.
Vingueres a aprendre i al final vas ensenyar-me,
Prim com un fil cosires l'Atlàntic amb el meu
Mar petit,
Perquè era novembre...

Aquella nit tu eres el gran sacerdot
fent i desfent paraules amb els teus acords
tu eres llum, eres por, eres pau i foscor
ara dolç o amargant, ara fràgil diamant.

Després vaig venir vora teu,
vàrem percebre en un moment
que compartíem un tresor.
És tan senzill ajuntar les veus
quan un mateix batec commou
ritmes i fibres de cançons...
                       ...
Perquè era novembre....
Perquè la guitarra...
Perquè cal entendre quan s'està enmig d'un 
miracle
Perquè el temps no ha allunyat les nostres veus
podem cantar junts
Perquè era novembre...

només els ulls et brillen més que les dents
i cantes molt endins perquè així voles més lluny 
tens el foc, dius el vers, ets un tendre pervers
vent i pluja, amargant, pell ardent de l'amant,

jo et deixaré, faig un camí,
però em fa feliç veure't aquí...
omplint l'espai amb les cançons...
Giraré el cap quan sigui lluny
pregant als déus que cap escull
deturi el rumb que du el teu cor...

perquè era novembre!

...a Pedro Guerra

Porque era Noviembre.
Un dia de gracia.
Viniste a aprender y al final me enseñaste
Prim com un fil cosires l'Atlàntic amb el meu
Delgado como un hilo cosiste el Atlántico con mi
mar pequeño.
Porque era noviembre...

Aquella noche tu eras el gran sacerdote
haciendo y deshaciendo palabras con tus acordes
tu eras luz, eras miedo, eras paz y oscuridad
ahora dulce o amargo, ahora frágil diamante.

Después vine a tu lado.
percibimos en un momento
que compartíamos un tesoro.
Es tan sencillo juntar las voces
cuando uno mismo palpitar conmueve
ritmos y fibras de canciones...

Porque era noviembre
Porque la guitarra
Porque debe entenderse cuando se está en medio de un
milagro
Porque el tiempo no ha alejado nuestras voces
podemos cantar juntos
Porque era noviembre

sólo tus ojos te brillan más que los dientes.
y cantas muy adentro porque así vuelas más lejos.
Tienes el fuego. dices el verso, eres un tierno perverso
viento y lluvia, amargo, piel ardiente del amante.

Yo te dejaré, hago un camino
pero me hace feliz verte aquí
llenando el espacio con las canciones...
Miraré atrás cuando esté lejos
rezando a los dioses que ningún escollo
pare el rumbo que lleva tu corazón...

Porque era noviembre!

...a Pedro Guerra